Naturalment Ciència

La ciència més natural


Deixa un comentari

La vista (II): Com veiem?

Com hem dit anteriorment, la vista és l’òrgan del sentit que ens permet veure imatges a través dels ulls. Coneixem ja la seva estructura i les cèl·lules encarregades de transformar aquests estímuls lluminosos en estímuls nerviosos que es dirigeixen al cervell.

Però, com funciona l’ull?

Els raigs lumínics produïts per les fonts lluminoses arriben fins a l’ull. Exactament arriben a la còrnia, la qual actua com una lent que concentra els raigs de llum. Els raigs de llum s’han de concentrar per a poder passar per l’estreta obertura de la pupil·la i arribar així a l’interior del globus ocular.
Un cop els raigs passen per la pupil·la, travessen una altra estructura que actua com una lent, el cristal·lí. El cristal·lí s’encarrega d’enfocar correctament la imatge per a què es formi just a la superfície de la retina.

formació imatge

Si la imatge no s’enfoca justament a la superfície de la retina, llavors la visió es percep borrosa. És el que ocorre amb la gent amb miopia o hipermetropia on la imatge no s’enfoca a la superfície de la retina sinó davant als miops i darrere a la hipermetropia. Tenim doncs els raigs lumínics que incideixen sobre la superfície de la retina.

Recordeu que té d’especial la retina?

Allà hi tenim les cèl·lules fotoreceptores, cons i bastons, que seran les que transformaran aquest estímul lluminós en un senyal nerviós.

Recorda: Els bastons s’encarreguen de captar la intensitat de la llum mentre que els cons, els quals en tenim tres tipus, són els que capten els colors.

recorregut nervi

El senyal nerviós viatja a través del nervi òptic fins a arribar al cervell. No serveix qualsevol lloc del cervell sinó exactament el nervi envia els senyals a l’àrea encarregada de la visió del còrtex cerebral situada al lòbul occipital del cervell (a la part posterior). Abans d’arribar-hi passa per l’àrea visual del tàlem.

A l’àrea visual els senyals nerviosos s’analitzen i el cervell forma la imatge mental que estem observant. És així com a partir dels estímuls lumínics que arriben al nostre ull nosaltres formem les imatges.


1 comentari

La vista (I): estructura

Els òrgans dels sentits són aquells que ens permeten captar estímuls del medi (tant exteriors com interiors). De tots aquests sentits, un dels quals som més dependents és la vista. Usem la visió per a llegir, consumir entreteniment, moure’ns al nostre entorn, reconèixer llocs, imatges, persones, etc. La vista és el sentit que permet captar els estímuls lluminosos provinents de l’exterior a través d’un òrgan especialitzat, els ulls.

Els ulls

Els ulls són dos globus oculars situats a la part frontal del cap a l’interior dels quals hi trobem les cèl·lules fotoreceptores (cèl·lules que capten la llum). Aquests globus són dues esferes plenes de líquid formades per tres capes de cèl·lules.

Les capes de l’ull

La capa més externa de l’ull és la capa escleròtica i té com a funció la protecció de l’ull. Aquesta capa a la seva part frontal és transparent i rep el nom de còrnia.

ull

La capa intermitja és la coroides i té com a funció la irrigació de les cèl·lules que formen l’ull. A la seva part frontal hi trobem una membrana contràctil anomenada iris. L’iris té una obertura al seu centre que s’anomena pupil·la, aquesta obertura pot variar el seu diàmetre en funció de la quantitat de llum que hi ha a l’ambient. A més llum hi haurà major contracció pel que la pupil·la serà més petita, en ambients amb poca llum necessitarem que entri més llum a l’interior de l’ull pel que la pupil·la es dilatarà permetent una major entrada de llum. L’iris com haureu observat pot variar de color entre les persones, aquest color ve determinat genèticament.

Rere l’iris hi trobem un petit òrgan elàstic, el cristal·lí, que funciona com una lent permetent enfocar la llum que entra per la pupil·la.

La capa interna és la retina i té com a funció la captació dels estímuls lumínics. En aquesta capa s’hi troben les cèl·lules fotoreceptores, els cons i bastons.

Dins de l’ull hi ha dos líquids diferents amb funció protectora, un es troba entre la còrnia i el cristal·lí, l’humor aquós, i l’altre es troba entre el cristal·lí i la retina, l’humor vitri.

Les cèl·lules fotoreceptores: els cons i els bastons

cons i bastons

Estructura dels tres cons (blau, vermell i verd) i els bastons.

A la retina és on trobem les cèl·lules fotoreceptores, aquestes cèl·lules són les encarregades de captar els estímuls lluminosos que arriben a l’interior de l’ull. Distribuïdes per la retina trobem els cons i els bastons.

Els cons són les cèl·lules que detecten els tres colors bàsics: vermell, verd i blau (RGB de l’anglès red, green and blue). Hi ha tres tipus de cons cadascun encarregat de detectar un color diferent.

Pel contrari els bastons són les cèl·lules encarregades de captar els raigs lumínics en condicions de poca llum. Diríem que són els que ens permeten diferenciar les llums de les ombres.


Deixa un comentari

VIH i immunodeficiència

Fa uns dies que es conèix la notícia d’una nena que s’ha curat del VIH després de néixer infectada i haver estat tractada amb antiretrovirals.

Els científics de tot el món estan examinant el cas minuciosament per a confirmar la notícia.

El VIH és un virus que provoca la SIDA. Però què signifiquen tantes sigles?

VIH prové de Virus d’Immunodeficiència Humana, mentre que SIDA prové de Síndrome d’ImmunoDeficiència Adquirida.

Com podem veure hi ha una paraula que es repeteix en ambdós noms, immunodeficiència. Per a poder entendre el seu significat necessitem conèixer un terme més: el sistema immune.

El sistema immune és el sistema del cos humà que s’encarrega de la defensa de l’organisme davant dels agents externs (virus, bacteris, paràsits, protozous). Quan el nostre cos entra en contacte amb un agent extern, per exemple un bacteri, el sistema immune activa una resposta immune que té com a objectiu eliminar l’amenaça d’aquest agent extern. Si no fos pel sistema immune qualsevol infecció ens podria dur a la mort.

Què ocorre doncs amb la paraula immunodeficiència?

La immunodeficiència és un estat anòmal del cos humà en què el sistema immune no realitza la seva funció de defensa. Això significa que una persona amb immunodeficiència és molt més propensa a ser infectada per agents externs ja que el seu sistema immune no funciona.

Les persones infectades pel VIH poden patir aquesta immunodeficiència que deixa el cos humà desprotegit. Això provoca que qualsevol infecció, com un refredat, causi molts problemes al cos.

Cal anotar que una persona infectada amb el VIH no patirà SIDA fins que el virus no s’activi, poden passar molts anys des que es produeix la infecció fins que es produeix la malaltia.

La SIDA actualment no pot ser curat, com a molt existeixen antiretrovirals que el que fan és evitar que el VIH es repliqui i augmenti en número de còpies. És per això que aquesta notícia comporta alhora dubtes i esperances ja que fins avui només existeix un cas documentat en què el VIH hagi estat eliminat completament d’una persona infectada.

Recorda! El VIH és un virus que es transmet sexualment per tant és molt important usar mesures protectores com el preservatiu per tal d’evitar el seu contagi i transmissió.


Deixa un comentari

Endinsa’t al cos humà

Sovint es realitza una aproximació al cos humà separant-lo en diferents aparells i sistemes que, si no es té cura, poden semblar aïllats l’un de l’altre. No hem d’oblidar que el cos humà és com una màquina, on totes les seves peces tenen una funció i es complementen entre si per a realitzar les funcions vitals dels sers vius; nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.

Per tal de no perdre aquesta perspectiva és necessari que tinguem una visió general cada vegada que volem introduir un nou aparell, sistema o òrgan al conjunt. D’aquesta manera entendrem millor quina funció compleix dins del complex mecanisme que és el nostre cos.

Per tal de realitzar aquesta visió general existeix un interactiu molt potent anomenat Zygote Body (en anglès) que permet tenir aquesta visió panoràmica de gairebé tots els òrgans que componen el cos humà. En aquest interactiu pots endinsar-te fins a l’interior del cos passant per tots els aparells i sistemes que el componen, podent mostrar un aparell concret sense perdre de vista els altres. Podem observar per exemple com s’estenen pel cos el circulatori, el nerviós i el limfàtic alhora.

A més de mostrar els diferents aparells i sistemes, pots usar aquest interactiu per a buscar qualsevol òrgan gràcies a un buscador. Vols saber on està el fetge? Tan sols has de teclejar “liver” al motor de cerca i a l’instant t’apareixerà a la pantalla. També pots fer a l’inrevés i clicar a l’òrgan del qual vulguis conèixer el seu nom.

Ja no tens excusa per a descobrir l’interior del nostre cos!