Naturalment Ciència

La ciència més natural


Deixa un comentari

El Jardí Botànic de Barcelona, un miratge al costat de la ciutat

El passat cap de setmana vaig visitar el Jardí Botànic de Barcelona, un jardí botànic situat a la part alta de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Al jardí s’hi representen la flora de diferents ecosistemes d’arreu del món que comparteixen el mateix clima que tenim a Catalunya, el clima mediterrani.

El clima mediterrani és el clima de la nostra terra. La base d’aquest clima són les altes temperatures a l’estiu i unes temperatures suaus a l’hivern. Les precipitacions són molt escasses, i es distribueixen de manera molt irregular concentrant-se principalment a la primavera i a la tardor. Això fa que hi hagi estius calorosos i secs, el que influeix molt a les espècies vegetals i animals que s’hi troben en aquests climes. La flora mediterrània presenta nombroses solucions per adaptar-se als factors ecològics que han influït en la seva evolució. Fulles dures i persistents per resistir l’estiu sec, punxes, espines i substàncies tòxiques per defensar-se dels herbívors,plantes baixes o mates que perden fulles a l’estiu per reduir la transpiració.

Detall d’una planta de romaní (Rosmarinus officinalis) on s’hi poden observar les fulles petites i dures fruit de l’evolució per a suportar els estius secs del clima mediterrani.

Aquest clima no es troba tan sols al voltant del mar Mediterrani sinó que hi ha diferents zones arreu del planeta que comparteixen aquestes mateixes característiques de pluges i temperatures i que per tant també tenen clima mediterrani. El Jardí Botànic contempla totes aquestes zones i per tant el jardí es troba dividit en cinc àrees.

La conca mediterrània és on es representen la flora de les diferents terres que banyen el Mediterrani, dividint entre la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, el nord d’Àfrica i la vegetació canària que es considera mediterrània encara que té influències subtropicals. És la zona de vegetació mediterrània per excel·lència i on es coneixen unes 25.000 espècies.

La fotografia representa una Sureda amb la presència de l’alzina surera (Quercus suber) i el pi marítim (Pinus pinaster).

L’àrea mediterrània de l’hemisferi nord és Califòrnia la qual també està representada al jardí. En aquest cas tenim diferents representacions d’ecosistemes que es poden trobar al llarg de la franja costanera de l’oest dels Estats Units on podem trobar unes 4.300 espècies. Els boscos californians són molt semblants als de la conca mediterrània pel que són fàcilment reconeixibles les espècies que s’hi troben.

Detall d’una sequoia (Sequoia sempervirens) un arbre enorme que pot arribar a fer 100 m d’alçada.

Si saltem a l’hemisferi sud, trobem una altra àrea del jardí que està dedicada a la flora de Sud-Àfrica, una àrea molt petita al sud d’aquest país on es coneixen 8.550 espècies.

Fotografia on es veu la vegetació més estesa de la regió del Cap, el Fynbos.

Seguint a l’hemisferi sud trobem una àmplia extensió de flora mediterrània situada a Austràlia amb unes 8.000 espècies. El clima és una mica diferent degut a què té certa influència tropical, el que fa que els estius no siguin tan secs. Em va sorprendre la gran quantitat d’espècies d’eucaliptus diferents que s’hi mostraven al jardí, en comparació a les dues espècies que trobem a les nostres terres (Eucalyptus globulus i Eucalyptus camaldulensis).

Imatge amb tres espècies d’eucaliptus diferents: Eucalyptus marginata, Eucalyptus calophylla i Eucalyptus diversicolor.

L’última àrea que trobem és la dedicada a l’àrea mediterrània de Xile. Una estreta franja a la costa d’aquest país on trobem 2.400 espècies. Degut a la gran presència d’herbívors hi abunden molts arbusts espinosos per tal de defensar-se dels depredadors.

Imatge de l’espinal (Acacia caven típica del Valle Central de Xile) on podem veure les grans espines com a mesura de protecció.

Recomano totalment la visita d’aquest esplèndid jardí botànic perquè és una zona de pau i tranquil·litat envoltada de vegetació tot a tocar de la ciutat de Barcelona. On per uns moments pots desconnectar de la ciutat i passejar amb calma per aquests paratges espectaculars.

Trobareu molta més informació a la pàgina web del Jardí botànic de Barcelona (d’on s’ha extret gran part de la informació i les imatges). I si hi heu anat o us animeu a anar-hi no dubteu en comentar què us ha semblat la visita. 


4 comentaris

La flor, l’òrgan sexual de les plantes

Aquests dies, si us fixeu al carrer, ja estan començant a florir les plantes i els arbres. Colors blancs, vermells, roses, taronges i grocs estan guarnint els carrers, parcs i muntanyes.

IMAG0005

A part de ser visualment atractives i de contenir el pol·len que les abelles usen per a fabricar la mel, les flors compleixen una part molt important del cicle reproductiu de les plantes, són el seu òrgan reproductor.

Les flors són l’òrgan sexual de les plantes superiors, és a dir, són les estructures que permeten que les plantes amb flor es puguin reproduir. Totes les plantes superiors tenen flors, però hi han que les tenen amagades i són poc visibles, les gimnospermes, i altres que són de molts colors diferents i completament visibles, les angiospermes.

En aquest cas parlarem de les flors de les angiospermes que són les més visibles i típiques.

Aquestes flors poden ser d’un sol sexe o tenir ambdós sexes, diferenciant així entre flors unisexuals si tenen un sol sexe o flors hermafrodites si tenen en una mateixa flor estructures masculines i femenines. L’última qüestió a tenir en compte és que la planta pot tenir només flors masculines o femenines, sent una planta dioica ja que necessita d’una altra planta per a reproduir-se, o pot tenir flors masculines i femenines a la vegada o flors hermafrodites, sent una planta monoica ja que pot autofecundar-se.

La flor

La flor és la part de la planta que conté les estructures sexuals. Consta de tres parts ben diferenciades, el periant és l’estructura protectora, el gineceu és l’òrgan femení i l’androceu és l’òrgan masculí.

El periant neix de l’eix o receptacle floral i és d’on surten el calze i la corol·la.

El calze és la part més externa formada pels sèpals i té una funció principalment protectora sobretot quan la flor està en estadi de poncella o capoll. És de color verd per tant pot realitzar la fotosíntesi.

La corol·la és la part més vistosa de la flor formada pels pètals de colors. Els pètals son de colors vius i tenen una funció atractiva per atraure als animals pol·linitzadors.

flor

L’androceu és la part masculina de la flor i està format pels estams. Els estams son unes estructures allargades formades per un filament i una antera que és on s’hi troben els sacs pol·línics que contenen el pol·len, els gàmetes masculins.

El gineceu és la part femenina de la flor i està formada pels carpels. Els carpels s’uneixen formant una estructura, el pistil, que es subdivideix en l’estigma, l’estil i l’ovari, peça central de l’òrgan on es troben els gàmetes femenins.

La pol·linització

El pol·len, transportat pel vent o pels animals pol·linitzadors, arriba a l’estigma. El gra de pol·len forma un tub pol·línic que portarà els gàmetes masculins travessant l’estil fins l’ovari on es fecundaran amb els gàmetes femenins formant l’embrió. Tot seguit el gineceu s’engreixarà i es transformarà en el fruit que contindrà les llavors que formaran la futura planta.