Naturalment Ciència

La ciència més natural


Deixa un comentari

Terratrèmols a les terres de l’Ebre

Aquests dies són notícia les Terres de l’Ebre degut a l’alta activitat sísmica registrada en els últims dies (uns 400 sismes en menys d’un mes), arribant a terratrèmols de fins a 4.2 a l’escala de Richter. Per entendre millor aquest fenomen i els conceptes dels quals ens parlen anem a veure què és un sisme o terratrèmol.

Imatge dels desperfectes que pot causar un terratrèmol a les carreteres.

 

Què entenem per un terratrèmol?

Plataforma del projecte Castor causa del problema dels terratrèmols a les terres de l’Ebre.

Un sisme o terratrèmol és un moviment vibratori que es produeix a la superfície de la Terra, a la litosfera. Aquest moviment es produeix degut a què de forma brusca s’allibera l’energia acumulada a la litosfera que s’ha anat acumulant per fenòmens interns de la Terra com poden ser moviments de les plaques tectòniques o fenòmens volcànics. Fins i tot, com és el cas, poden venir derivades de processos provocats per la mà de l’home. Aquests terratrèmols són causats per l’activitat d’una plataforma que insereix gas a subsòl just on s’hi troba la falla d’Amposta.

Recorda: La litosfera és la capa més superficial de la Terra formada per roques en estat sòlid. Aquesta capa es troba “surant” sobre l’astenosfera, una capa terrestre formada per magma. La litosfera es troba fragmentada en trossos anomenats plaques tectòniques o litosfèriques.

L’inici del terratrèmol es coneix amb el nom d’hipocentre. És en aquest punt on s’origina el moviment sísmic. A partir d’aquest punt es transmeten les ones sísmiques cap a totes les direccions. Hi ha diferents tipus d’ones, però les principals són les ones P o primaries i les ones S o secundaries.

Les ones P són ones longitudinals, és a dir, que es propaguen en el la mateix sentit que la vibració de les partícules fent que es contraguin i es dilatin de forma alterna. Imagineu una fila de persones, si empenyem la persona del final, aquesta empentarà la de davant seu i així progressivament. Això és una ona longitudinal. Aquestes ones P són capaces de travessar líquids i sòlids pel que poden passar a través de la litosfera i l’astenosfera.

Les ones S són ones transversals que es propaguen en sentit transversal de la vibració. Per exemple, si posem una corda estirada a terra i movem una punta cap una banda i l’altra es transmetrà una ona que formarà “S” a la corda. Aquestes ones S tan sols poden travessar sòlids pel que no son capaces de passar a través de l’astenosfera. Aquestes ones solen ser les que més danys provoquen degut al seu tipus de propagació.

ap1_1_ondas

terratremolQuan aquestes ones (S i P) arriben a la superfície terrestre provoquen unes ones superficials que es propaguen per tota la superfície. Totes aquestes ones depenent de la intensitat poden causar moviments de terres més o menys perceptibles, provocant terratrèmols més o menys forts.

Si unim l’hipocentre i la superfície terrestre amb una línia perpendicular, arribarem a un punt a la superfície que es troba tot just sobre l’hipocentre. Aquest és l’epicentre. L’epicentre és la projecció de l’hipocentre a la superfície terrestre i per tant es registra una activitat major.

Com bé sabem, no tots els terratrèmols són iguals, a les notícies parlen de diferents potencies de sismes mitjançant els graus a l’escala de Richter. Anem a veure tot seguit què és la intensitat, la magnitud i com es mesura.

Les escales per a mesurar els terratrèmols

És molt comú que als mitjans de comunicació veiem que parlen de la intensitat d’un terratrèmol usant l’escala de Richter, degut a què confonen els termes d’intensitat amb magnitud.

La intensitat d’un terratrèmol és una dada subjectiva que es basa en les conseqüències provocades per un terratrèmol. La intensitat es mesura en una escala de 12 nivells que s’anoten en números romans, la més coneguda és la de Mercalli. La intensitat pot anar des del grau I en què no poden ser notats per les persones, tan sols els sismògrafs els detecten, fins a grau XII que causen una destrucció total i poden causar canvis al terreny.

Escala de Mercalli

I

Instrumental

No es percep per la majoria de persones, només els aparells el detecten.

II Molt feble Es percep per algunes persones, poden moure’s petits objectes.
III Feble Vibració general lleu percebuda per les persones.
IV Moderat Pot despertar gent adormida, vibració alarmant d’objectes, alguna caiguda.
V Moderadament fort Pot provocar trencadisses.
VI Fort Tothom és capaç de percebre’l, caiguda d’objectes, trencadisses, els mobles es mouen de lloc.
VII Molt fort La gent pot perdre l’equilibri i comencen els danys a les infraestructures.
VIII Destructiu Es poden produir esfondraments i es produeix afectació general en infraestructures.
IX Violent Es produeix pànic generalitzat a la població, s’afecten fonaments i hi ha grans danys infraestructurals.
X Intens Es desvien les vies de tren, es trenquen les carreteres i s’esfondren els edificis.
XI Extrem Destrucció general d’infraestructures.
XII Cataclisme El nivell de terra s’altera significativament, alteració del terreny i destrucció general de la zona.

Sismògraf

Per tant existeix una possibilitat que es produeixi un terratrèmol fort però que al donar-se en una zona deshabitada no sigui gaire alta la seva intensitat en aquesta escala.

La magnitud és la potència d’un terratrèmol, per tant, és una dada objectiva que pot ser mesurada amb uns aparells anomenats sismògrafs.

L’escala més coneguda per a expressar la magnitud d’un terratrèmol és l‘escala de Richter. La magnitud va des del grau 1 fins al grau 9.

Escala de Richter
Menys de 3,5 No som capaços de sentir-lo.
3,5-5,4 El terratrèmol és perceptible, però ocasiona petits desperfectes.
5,5 – 6,0 Provoca danys als edificis.
6,1 – 6,9 Pot causar grans danys a les zones molt poblades.
7,0 – 7,9 Causa grans desperfectes i danys a la població.
8 o més Causa una destrucció total de la zona.

Si teniu curiositat sobre els terratrèmols que s’estan produint en aquest moment i molta més informació visita la següent pàgina de l’Institut Geològic de Catalunya on trobareu un mapa amb els darrers sismes produïts al nostre país.

 


Deixa un comentari

La vista (II): Com veiem?

Com hem dit anteriorment, la vista és l’òrgan del sentit que ens permet veure imatges a través dels ulls. Coneixem ja la seva estructura i les cèl·lules encarregades de transformar aquests estímuls lluminosos en estímuls nerviosos que es dirigeixen al cervell.

Però, com funciona l’ull?

Els raigs lumínics produïts per les fonts lluminoses arriben fins a l’ull. Exactament arriben a la còrnia, la qual actua com una lent que concentra els raigs de llum. Els raigs de llum s’han de concentrar per a poder passar per l’estreta obertura de la pupil·la i arribar així a l’interior del globus ocular.
Un cop els raigs passen per la pupil·la, travessen una altra estructura que actua com una lent, el cristal·lí. El cristal·lí s’encarrega d’enfocar correctament la imatge per a què es formi just a la superfície de la retina.

formació imatge

Si la imatge no s’enfoca justament a la superfície de la retina, llavors la visió es percep borrosa. És el que ocorre amb la gent amb miopia o hipermetropia on la imatge no s’enfoca a la superfície de la retina sinó davant als miops i darrere a la hipermetropia. Tenim doncs els raigs lumínics que incideixen sobre la superfície de la retina.

Recordeu que té d’especial la retina?

Allà hi tenim les cèl·lules fotoreceptores, cons i bastons, que seran les que transformaran aquest estímul lluminós en un senyal nerviós.

Recorda: Els bastons s’encarreguen de captar la intensitat de la llum mentre que els cons, els quals en tenim tres tipus, són els que capten els colors.

recorregut nervi

El senyal nerviós viatja a través del nervi òptic fins a arribar al cervell. No serveix qualsevol lloc del cervell sinó exactament el nervi envia els senyals a l’àrea encarregada de la visió del còrtex cerebral situada al lòbul occipital del cervell (a la part posterior). Abans d’arribar-hi passa per l’àrea visual del tàlem.

A l’àrea visual els senyals nerviosos s’analitzen i el cervell forma la imatge mental que estem observant. És així com a partir dels estímuls lumínics que arriben al nostre ull nosaltres formem les imatges.


Deixa un comentari

Educació ambiental i parcs naturals

Fa unes setmanes vaig gaudir d’un dia al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

Vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis)

Prop d’on estàvem hi havia un grup d’un parell de famílies amb els seus fills que també gaudien del dia. Els nens aprofitaven un rierol que hi corria per caçar en ampolles d’aigua uns exemplars de vidriol o serp de vidre, unes sargantanes sense potes que sovint es confonen amb serps. Quan vaig veure que marxaven i que s’emportaven els exemplars en les ampolles d’aigua vaig haver de dirigir-me als pares dels nens per a informar-los del que estaven fent.

Els Parcs naturals són unes zones protegides pel seu interès mediambiental on el paisatge, flora i fauna estan protegits. Això significa que no està permès d’agafar ni plantes ni animals ni malmetre el paisatge activament. A Catalunya tenim un gran nombre de parcs naturals com podeu observar al següent enllaç:

Parcs naturals de Catalunya

A més dels Parcs naturals tenim els Parcs nacionals que són zones més grans on no està permesa cap tipus d’activitat humana i on està prohibida qualsevol tipus d’explotació de recursos. Al nostre territori l’únic Parc nacional que hi tenim és el Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici situat a l’Alt Pirineu.

És feina de tots cuidar tots els espais naturals, evitant totes les conductes que puguin malmetre el medi ambient i causar impactes negatius, però amb més vehemència hem de cuidar entre tots aquelles zones protegides. Després d’argumentar amb els pares dels nens, no tan sols la infracció normativa que estaven realitzant sinó l’impacte ambiental i la mort a la qual portaven els vidriols em va sorprendre que els pares els hi preguntessin als nens petits que volien fer; si deixar els animals de nou al seu hàbitat o portar-los a casa on els hi esperava la mort al cap d’uns dies. Els nens per descomptat es van voler portar els vidriols a casa i així ho van decidir els pares. Trist per la poca maduresa dels pares vaig donar mitja volta lamentant la falta d’educació ambiental que tenen certes persones.

Recordeu que és feina de tots cuidar i protegir tots els recursos naturals si volem preservar la biodiversitat i la vida al planeta.


Deixa un comentari

El retorn de les cigales

Si hi ha fets que et demostren que la natura és extraordinària aquest és un d’ells.

Les cigales (Cicadidae) de la costa est dels Estats Units tenen un comportament fascinant. Cada 17 anys les larves de cigala que han estat creixent sota terra emergeixen a la superfície per a viure les seves últimes setmanes de vida.

En aquestes setmanes realitzen la metamorfosi (fantàsticament mostrada al vídeo) per arribar a l’estadi adult i poder reproduir-se. És llavors quan es produeix un dels fenòmens sonors més aclaparadors de la natura. Imagineu-vos milers de milions de cigales fent brunzir les seves ales i emetent el seu cant alhora. Amb aquest cant els mascles atrauen a les femelles per a poder aparellar-se i fecundar els ous. Un cop fecundats la femella diposita els ous en forats a les branques de les plantes de la zona. Les petites larves que surten d’aquest ou salten de nou cap al terra i s’enterren per a esperar 17 anys més per a tornar a realitzar el seu cicle vital.
Estem davant d’un fet insòlit que no es tornarà a produir fins al 2030.

A continuació us deixo el vídeo. Si us ha deixat sense paraules com a mi no dubteu en compartir-lo o de fer qualsevol comentari.

Sota aquestes línies tradueixo el text que apareix al vídeo.

Han estat esperant 17 anys
sota els arbres
i sota els nostres peus
però en una càlida nit de primavera,
la seva espera arriba a la fi.
Durant la seva vida han estat sota terra
sempre soles
però nit rere nit
emergeixen juntes
milers de milions de cigales es reuneixen en un dels majors brots d’insectes de la terra
elles no poden ni mossegar ni picar
la seva única defensa és emergir a milions
però sobretot, elles escalen
per a buscar una zona segura on transformar-se
i així elles comencen les seves últimes setmanes de la seva vida de 17 anys.
Durant els primers dies els recents adults descansen i es recuperen
i esperen a què les seves cuirasses s’enforteixin
poc desprès els mascles comencen a cridar a les femelles
El seu cor (agrupació de cant) sincronitzat està entre els sons més forts de la natura
el punt més àlgid de l’aparellament és entre 3 a 4 setmanes desprès de l’aparició de la primera cigala
però no totes sobreviuen el necessari per trobar una parella
moltes queden atrapades a la muda
altres tenen ales deformades
però hi ha massa cigales per menjar, i milers de milions sobreviuen per trobar parella
poc desprès les femelles ponen els ous
perforen forats fondos a les branques
i dipositen centenars d’ous dintre.
Amb aquest acte les seves vides estan completes
tan ràpid com apareixen, el seu nombre disminueix
fins que l’última desapareix desprès de 6 setmanes de la primera
uns mesos desprès només queden mudes buides closques en descomposició
però dalt els arbres amagades en les branques
milers de milions d’ous estan apunt de trencar-se
cada nova larva és de la grandària d’un gra d’arròs
s’arrosseguen fins a la punta de la seva branca
i es deixen caure
l’instint les condueix a buscar refugi sota terra
i llavors s’enfonsen en un cau
per no tornar a ser vistes un altre cop
per uns altres 17 anys.


1 comentari

La vista (I): estructura

Els òrgans dels sentits són aquells que ens permeten captar estímuls del medi (tant exteriors com interiors). De tots aquests sentits, un dels quals som més dependents és la vista. Usem la visió per a llegir, consumir entreteniment, moure’ns al nostre entorn, reconèixer llocs, imatges, persones, etc. La vista és el sentit que permet captar els estímuls lluminosos provinents de l’exterior a través d’un òrgan especialitzat, els ulls.

Els ulls

Els ulls són dos globus oculars situats a la part frontal del cap a l’interior dels quals hi trobem les cèl·lules fotoreceptores (cèl·lules que capten la llum). Aquests globus són dues esferes plenes de líquid formades per tres capes de cèl·lules.

Les capes de l’ull

La capa més externa de l’ull és la capa escleròtica i té com a funció la protecció de l’ull. Aquesta capa a la seva part frontal és transparent i rep el nom de còrnia.

ull

La capa intermitja és la coroides i té com a funció la irrigació de les cèl·lules que formen l’ull. A la seva part frontal hi trobem una membrana contràctil anomenada iris. L’iris té una obertura al seu centre que s’anomena pupil·la, aquesta obertura pot variar el seu diàmetre en funció de la quantitat de llum que hi ha a l’ambient. A més llum hi haurà major contracció pel que la pupil·la serà més petita, en ambients amb poca llum necessitarem que entri més llum a l’interior de l’ull pel que la pupil·la es dilatarà permetent una major entrada de llum. L’iris com haureu observat pot variar de color entre les persones, aquest color ve determinat genèticament.

Rere l’iris hi trobem un petit òrgan elàstic, el cristal·lí, que funciona com una lent permetent enfocar la llum que entra per la pupil·la.

La capa interna és la retina i té com a funció la captació dels estímuls lumínics. En aquesta capa s’hi troben les cèl·lules fotoreceptores, els cons i bastons.

Dins de l’ull hi ha dos líquids diferents amb funció protectora, un es troba entre la còrnia i el cristal·lí, l’humor aquós, i l’altre es troba entre el cristal·lí i la retina, l’humor vitri.

Les cèl·lules fotoreceptores: els cons i els bastons

cons i bastons

Estructura dels tres cons (blau, vermell i verd) i els bastons.

A la retina és on trobem les cèl·lules fotoreceptores, aquestes cèl·lules són les encarregades de captar els estímuls lluminosos que arriben a l’interior de l’ull. Distribuïdes per la retina trobem els cons i els bastons.

Els cons són les cèl·lules que detecten els tres colors bàsics: vermell, verd i blau (RGB de l’anglès red, green and blue). Hi ha tres tipus de cons cadascun encarregat de detectar un color diferent.

Pel contrari els bastons són les cèl·lules encarregades de captar els raigs lumínics en condicions de poca llum. Diríem que són els que ens permeten diferenciar les llums de les ombres.


1 comentari

Flamencs i carotenoides

Fa poc que vaig estar als Aiguamolls de l’Empordà per a observar les aus que s’hi poden trobar a l’inici de la primavera, una activitat molt recomanable en la que tan sols necessiteu uns prismàtics i ganes d’observar la natura en el seu estat natural.
Des d’una de les casetes de guaita vaig observar un grup de flamencs (Phoenicopterus) que tenien un tret característic que els diferencia dels flamencs que tenim a la ment, el sabeu trobar?

flamencs

Artèmies

Els flamencs que vam observar eren de color pràcticament blanc, una coloració molt diferent de la coloració rosada que tenim a la ment i que associem als flamencs. Significa això que son flamencs mutats o estranys? No, el color rosat dels flamencs és un caràcter adquirit, això vol dir que no ve determinat genèticament sinó que ve determinat per un factor extern, en aquest cas l’alimentació. És com nosaltres si prenem el Sol la nostra pell agafa un color bronzejat.

El color rosat dels flamencs ve donat per un pigment que es troba als crustacis, plàncton i algues dels quals s’alimenten, els carotenoides. Els flamencs neixen blancs i si s’alimenten correctament van adquirint aquests carotenoides a través de la dieta, principalment de menjar Artèmies, uns petits crustacis que viuen en aigües salobres.

6168935426_8fb7e0ab56_z

Varietat de carotenoides a la natura

Si tornem als flamencs el carotenoide que és responsable d’aquesta coloració és la Cantaxantina. Aquest pigment adquirit per la dieta es descompon al fetge i d’allà viatja cap a les plomes, el bec i les potes, donant de mica en mica aquesta coloració rosada.

Cal a dir que aquells flamencs més rosats són més atractius per a aconseguir parella ja que una bona coloració rosada indica que el flamenc ha tingut una bona alimentació, i per tant és un individu sa amb el qual reproduir-se.


Deixa un comentari

Els ximpanzés i la Fundació Mona

Moltes vegades hem vist ximpanzés en anuncis per la televisió, en pel·lícules, sèries, campanyes publicitàries, programes de televisió, etc.

Els ximpanzés (gènere Pan) són uns primats homínids evolutivament molt propers a nosaltres, comparteixen el 96% del nostre genoma. Són animals molt intel·ligents, amb gran força i, el més important, salvatges. Degut a què de petits són molt macos sovint s’oblida el fet que són animals que han de viure en llibertat i, de forma il·legal, es venen al mercat negre com a animals domèstics. Quan són petits són molt dòcils, però al desenvolupar-se i créixer comencen a formar el seu caràcter natural i no són tan domèstics, pel que els seus propietaris acaben tancant-los en gàbies per a poder controlar-los. No hem d’oblidar que els ximpanzés poden arribar a viure fins 60 anys, per tant no poden ser un caprici.

Si ens fixem en els ximpanzés usats en campanyes publicitàries corren la mateixa o pitjor sort, ja que estan sotmesos a greus maltractaments per a que siguin dòcils i segueixin ordres, i a més entre campanya i campanya són tancats en gàbies on tot just poden viure en comoditat.

Si a tot això hi afegim que els ximpanzés són animals que viuen en grups familiars, tenim una recepta per a tenir un animal en unes condicions horribles.

La Fundació Mona és un centre de recuperació de primats situat a 10 kilòmetres de Girona on s’encarreguen de buscar i recollir aquells ximpanzés que viuen en males condicions i portar-los al centre on poden tenir una millor vida i conviure amb membres de la seva espècie.

Els ximpanzés recuperats solen tenir greus problemes físics i mentals degut a la vida en captivitat, per tant a les instal·lacions d’aquesta fundació han de realitzar tot un seguit de tasques per a que els animals recuperin unes condicions físiques i psíquiques normals.

La tasca de la Fundació Mona no és tan sols recuperar aquests animals si no realitzen una educació i conscienciació ambiental sobre la protecció dels animals salvatges, en aquest cas dels ximpanzés, i sobre el maltractament que reben aquests animals que són forçats a actuar com a animals domèstics.

Es poden realitzar visites guiades a les seves instal·lacions tant a grups com a escoles, a més podeu col·laborar amb ells per tal que aquests ximpanzés tinguin una millor vida, ja sigui apadrinant un dels ximpanzés o col·laborant amb un euro al mes per a què puguin alimentar als ximpanzés del centre.